autor retablo de Puendeluna JUAN DE LA ABADIA EL JOVEN...
Les equivalències a establir són, per tant, més significatives si la col·locació sedent
de les figures subalternes es pot detectar emprada en sants aliens a la dignitat episcopal.
És el cas que ens porta al Museu Diocesà de la catedral d'Osca, on un retaule dedicat a
sant Bartomeu, sant Andreu i santa Úrsula, procedent de l'església de San Pedró el Viejo
(Osca) i vinculat a Juan de la Abadia el Jove'\ reprodueix la idea dels sants entronitzats
que ocupen, com havia de succeir a Pertegàs, els carrers laterals del retaule. Identificats
per petites filacteries amb el seu nom col.locades als seus peus, la disposició frontal de
sant Andreu i de santa Úrsula (el rètol diu: «las onze mil virgenes»), tot i trobar-se en els
laterals del conjunt, coincideix amb l'opció huguetiana que, com hem vist, reflecteix el
hieratisme i la visió frontal itzada de santa Magdalena. Pel que fa a la imatge central de
sant Bartomeu, les possibles semblances resulten més problemàtiques, ja que el retaule
aragonès era governat per una talla de fusta bastant anterior a la realització de les pintures.
Es tractava d'una imatge del sant, dret sobre el drac infernal, que ja formava part del
conjunt quan aquest era a la capella de sant Bartomeu de San Pedró el Viejo. Segons
Ricardo del Arco, la peça escultòrica era una important realització del segle XIII amb
restes de policromia que donaven sentit a la titularitat del retaule-"". El moment d'integració
de la talla en el conjunt ens és desconegut, tot i que no seria impossible pensar en una
recuperació d'una imatge venerada des de més antic quan s'encarrega l'obra del segle
XV. La seva predel.la, dividida en cinc compartiments, ens mostra el mateix esquema
estipulat al contracte del retaule català, tot i la diversa distribució iconogràfica, ja que, a
excepció del requadre central amb el tema cristològic del Baró de Dolor, es dediquen a
sant Bartomeu les quatre escenes restants. Una segona coincidència en l'estructura
vindria donada per la situació dels episodis relacionats amb sant Andreu i santa Úrsula,
que coronen els respectius carrers laterals, a l'igual que les escenes de santBartomeu i de
santa Magdalena al conjunt de Pertegàs.
Un segon retaule vinculat a l'activitat de Juan de la Abadia el jove, el de santBartomeu de l'església parroquial de Puendeluna (Saragossa), reprodueix una estructura semblant a l'anterior. En aquest cas, però, la dedicació central, novament atorgada a sant Bartomeu", és representada mitjançant una taula pintada amb la figura de l'apòstol asseguda en un tron en forma de banc corregut, sense braços, i amb domàs vertical penjat rere les seves espatlles. El Calvari, flanquejat per dues escenes de la vida de sant Bartomeu, serveix de coronament. A banda i banda i al dessota de les esmentades escenes,
compareixen, assegudes en setials equivalents al descrit per a Bartomeu, les figures de sant Llorenç i de sant Vicenç, amb rètols identificadors, mentre que a la predel.la, de cinc compartiments, hi ha sant Pere, sant Jaume, el Baró de Dolors, potser santa Margarida i,fiinalment, santa Elena'".
Encara un tercer conjunt aragonès, estilísticament no gaire allunyat dels dos anteriors,
s'adiu amb un esquema semblant. Es tracta del que es conservava a l'església de
Pompenillo, al terme de Lascasas (Osca), incendiada durant la guerra.
UNA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIÓ PER AL
RETAULE HUGUETIÀ DE PERTEGÀS
per Rosa Alcoy i Pere Baseran
de les figures subalternes es pot detectar emprada en sants aliens a la dignitat episcopal.
És el cas que ens porta al Museu Diocesà de la catedral d'Osca, on un retaule dedicat a
sant Bartomeu, sant Andreu i santa Úrsula, procedent de l'església de San Pedró el Viejo
(Osca) i vinculat a Juan de la Abadia el Jove'\ reprodueix la idea dels sants entronitzats
que ocupen, com havia de succeir a Pertegàs, els carrers laterals del retaule. Identificats
per petites filacteries amb el seu nom col.locades als seus peus, la disposició frontal de
sant Andreu i de santa Úrsula (el rètol diu: «las onze mil virgenes»), tot i trobar-se en els
laterals del conjunt, coincideix amb l'opció huguetiana que, com hem vist, reflecteix el
hieratisme i la visió frontal itzada de santa Magdalena. Pel que fa a la imatge central de
sant Bartomeu, les possibles semblances resulten més problemàtiques, ja que el retaule
aragonès era governat per una talla de fusta bastant anterior a la realització de les pintures.
Es tractava d'una imatge del sant, dret sobre el drac infernal, que ja formava part del
conjunt quan aquest era a la capella de sant Bartomeu de San Pedró el Viejo. Segons
Ricardo del Arco, la peça escultòrica era una important realització del segle XIII amb
restes de policromia que donaven sentit a la titularitat del retaule-"". El moment d'integració
de la talla en el conjunt ens és desconegut, tot i que no seria impossible pensar en una
recuperació d'una imatge venerada des de més antic quan s'encarrega l'obra del segle
XV. La seva predel.la, dividida en cinc compartiments, ens mostra el mateix esquema
estipulat al contracte del retaule català, tot i la diversa distribució iconogràfica, ja que, a
excepció del requadre central amb el tema cristològic del Baró de Dolor, es dediquen a
sant Bartomeu les quatre escenes restants. Una segona coincidència en l'estructura
vindria donada per la situació dels episodis relacionats amb sant Andreu i santa Úrsula,
que coronen els respectius carrers laterals, a l'igual que les escenes de santBartomeu i de
santa Magdalena al conjunt de Pertegàs.
Un segon retaule vinculat a l'activitat de Juan de la Abadia el jove, el de santBartomeu de l'església parroquial de Puendeluna (Saragossa), reprodueix una estructura semblant a l'anterior. En aquest cas, però, la dedicació central, novament atorgada a sant Bartomeu", és representada mitjançant una taula pintada amb la figura de l'apòstol asseguda en un tron en forma de banc corregut, sense braços, i amb domàs vertical penjat rere les seves espatlles. El Calvari, flanquejat per dues escenes de la vida de sant Bartomeu, serveix de coronament. A banda i banda i al dessota de les esmentades escenes,
compareixen, assegudes en setials equivalents al descrit per a Bartomeu, les figures de sant Llorenç i de sant Vicenç, amb rètols identificadors, mentre que a la predel.la, de cinc compartiments, hi ha sant Pere, sant Jaume, el Baró de Dolors, potser santa Margarida i,fiinalment, santa Elena'".
Encara un tercer conjunt aragonès, estilísticament no gaire allunyat dels dos anteriors,
s'adiu amb un esquema semblant. Es tracta del que es conservava a l'església de
Pompenillo, al terme de Lascasas (Osca), incendiada durant la guerra.
UNA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIÓ PER AL
RETAULE HUGUETIÀ DE PERTEGÀS
per Rosa Alcoy i Pere Baseran
Comentarios